Trobada i taula rodona a la UIB. 9 de juny de 2016

?

El passat dijous, 9 de juny, la Sala de Juntes de l’Edifici Ramon Llull (Universitat de les Illes Balears) acollí una sessió de feina de l’Acció Especial R+D “Turisme i recepció del patrimoni cultural i natural de les Illes Balears en els mitjans de comunicació” (Ref. AAEE29/2015), trobada oberta al públic que permeté la reunió de bona part de l’equip investigador  amb un grup de professionals vinculats als mitjans de comunicació, escrits i audiovisuals. La taula rodona –un dels objectius fixats en la temporalització del pla de treball d’aquesta recerca– comptà amb la presència de Maria Slawin en representació de Vesti Mallorca (Grup Serra); Patrick Schirmer en representació de Mallorca Zeitung (Prensa Ibérica); Martin Breuninger en representació de Mallorca Magazin (Grup Serra); Mateu Zanoguera en representació de Lux Mallorca i Mallorca 365.

CARTELL REUNIÓ - TAULA RODONA 02

Després de la benvinguda i presentació a càrrec de Sebastià Serra Busquets, investigador responsable, intervingué Tomeu Canyelles Canyelles, coordinador de la recerca, per exposar alguns dels primers resultats obtinguts durant aquests darrers mesos. Tot i ser un conjunt de dades provisionals, aquestes seran presentades de forma completa i definitiva a la reunió final en forma de seminari de l’Acció Especial que tindrà lloc el divendres 8 de juliol de 2016.

La periodista Maria Slawin, nascuda a Ucraïna, fou la primera convidada en intervenir. Representa a Vesti Mallorca, diari del qual n’és redactora des del 2012 –data de la fundació d’aquest mitjà– tot i que també desenvolupa continguts per a Mallorca Magazin, un altre dels mitjans pertanyents al Grup Serra. El diari, mitjà de referència en rus a les Illes Balears, consta d’una plantilla reduïda de tres persones que, setmana rere setmana, es dediquen a desenvolupar tots tipus de continguts a partir de temàtiques que poden resultar d’interès per a la comunitat russa: “No estem especialitzats en una secció en concret, sinó que fem de tot”, afirmà. Aquests continguts poden estar redactats de forma exclusiva per Vesti Mallorca o bé fonamentar-se en traduccions de continguts apareguts a Majorca Daily Bulletin o Mallorca Magazin.

?

Vesti Mallorca, segons Slawin, només té distribució a Mallorca, tot i que tenen constància de que alguns dels seus números han arribat a les comunitats russes d’altres illes com, per exemple, Menorca. La xifra oscil·lant de la tirada del diari –entre 10.000 i 20.000 exemplars– ve condicionada per l’estacionalitat: és, per tant, a l’estiu quan més números de Vesti Mallorca arriben als quioscs, però també a determinats hotels on es detecta afluència de visitants d’origen rus, ucraïnès, etc.

Slawin manifestà que Vesti Mallorca intenta mostrar l’illa als turistes des de totes les seves perspectives, entrant fins i tot en competència directa amb els guies turístics a l’hora d’oferir informació detallada. De la mateixa forma, afirmà que la projecció que el diari fa de l’illa i l’activitat turística és sempre positiva, eludint incloure continguts qualificats de polèmics o controvertits que puguin crear una imatge negativa de Mallorca.

CARTELL REUNIÓ - TAULA RODONAEl següent periodista en intervenir fou Patrick Schirmer, responsable de la secció de cultura de Mallorca Zeitung des del 2015 i colrat prèviament a altres mitjans escrits com Rolling Stone (Edició alemana), Berliner Zeitung, Frankfurter Rundschau i Neukoellner, un diari digital sobre el barri de Neukölln (Berlín) del qual en fou co-fundador. Schirmer destacà que, en el procés d’informar tant a turistes com a residents alemanys, és molt important “saber a qui es dirigeix aquesta informació”; continguts a mig camí “d’allò més específic fins a temàtiques més generals que sabem que interessen al lector alemany”, dicotomia que, en ocasions, pot generar un debat d’interessos. Mallorca Zeitung, integrat dins les infraestructures de Diario de Mallorca, està format per uns set treballadors, essent un mitjà amb tres lustres de vida que ha apostat fortament per l’àmbit digital en els darrers temps.

Schirmer manifestà el seu interès per reflectir una realitat alternativa de la cultura a Mallorca que s’allunyi dels tòpics a partir de les nombroses propostes alternatives que no es troben a guies turístiques de l’illa i, també, va fer referència que les polèmiques que genera la llengua pròpia de les Illes Balears: “És un problema que apareix amb regularitat i que molts d’alemanys no entenen. Ens arriben a la secció de ‘Cartes al Director’ queixes i denúncies de turistes o residents que han tingut algun problema amb el català”. El jove periodista afirma que existeix un desconeixement significatiu i general al voltant del català, llengua que alguns turistes o residents perceben erròniament com un dialecte del castellà.

?

La panoràmica al voltant de la premsa escrita en alemany quedà completada amb la participació de Martin Breuninger, experimentat periodista i gestor cultural alemany que, abans d’escriure a Mallorca Magazin i Mallorca Cultura, ho va fer per mitjans com Mallorca Zeitung i Mallorca Heute. En primer lloc, Breuninger establí tres categories de lectors: els turistes, els residents a temps parcial i els residents a temps complet que, en aquest cas, poden estar empadronats o no. Segons explicà el periodista, la missió de Mallorca Magazin, que començà a editar-se a principis dels anys setanta, es bifurca en tres direccions; la primera, “servir de pont entre dues cultures diferents”: la segona, oferir informació “que pugui ser d’interès per al lector, amb independència del vincle que tingui amb el territori”; la tercera, actuar a mode de pàgines grogues.

Un altre aspecte en el que Breuninger incidí fou el paper de les tradicions i el seu tractament informatiu: “És inevitable que, quan arriba una època concreta de l’any, s’hagi de tornar a publicar al voltant de la tradició. En el meu cas, que duc tants d’anys vivint a Mallorca, m’obliga a cercar-li noves perspectives”. Al voltant de quines són les tradicions que més criden l’atenció als alemanys, el periodista respongué que els gegants, els dimonis de Sant Antoni i, sobretot, les processons de la Setmana Santa. A l’igual que Patrick Schirmer, coincidí en que en ocasions existien problemàtiques derivades de la llengua pròpia de l’illa.

Una observació que es realitzà, a partir de consultes de l’equip investigador, és que no hi ha cap òrgan associatiu o punt de trobada a nivell local entre els professionals dels mitjans de comunicació en llengua alemanya.

El darrer en realitzar la seva intervenció fou Mateu Zanoguera, enginyer vinculat a l’àmbit de la comunicació audiovisual des de principis dels anys vuitanta. En representació de Lux Mallorca –“Més que un canal de televisió, Lux és un concepte”, matisà–, una plataforma audiovisual baix l’aixopluc del Grup Serra, Zanoguera afirmà que el punt de partida d’aquest mitjà s’inicià en el 2011, tot i que l’idea es remunta al 2008: “Tot va partir d’una observació bastant senzilla. La difusió turística es fonamentava en textos, llibres, revistes, ràdio… Però gairebé no existia cap mitjà audiovisual que fes difusió dels atractius de Mallorca. Hi havia, diguem, massa paper i molt poc vídeo. Per tant, sabent que s’estava produint una revolució a nivell tecnològic i que les pantalles són presents a la nostra vida en forma de mòbil, tablet, ordinador o televisió, decidirem donar aquesta passa”, afirmà. Aprofitant estructures i recursos pertanyents al Grup Serra,  la plantilla de Lux Mallorca queda integrada per tres treballadors amb dedicació exclusiva.

A partir d’un equilibri d’interessos públics i privats, Lux Mallorca s’estructura a partir d’un canal de televisió TDT compost per 500 peces audiovisuals dedicades a la promoció turística i que es fan extensibles a les xarxes socials, aspecte on el mitjà desenvolupa una intensa tasca: “Generem un tipus de continguts breus –perquè el que funcionen més, a les xarxes, són peces breus– que tenen una molt bona acceptació tant a Facebook com a YouTube”. Les sinèrgies es fan extensibles al format paper mitjançant els anuaris Mallorca 365 –ampliats també amb Ibiza 365 i més recentment Madrid 365 i Barcelona 365– que edita amb Akha i que només es distribueix entre els hotels de quatre i cinc estrelles. La intervenció de Mateu Zanoguera es veié complementada amb la reproducció d’alguns vídeos pertanyents a Lux Mallorca, així com la seva plana web.

La sessió, d’unes tres hores de durada, comptà amb la presència d’una vintena de persones, principalment membres de l’equip investigador, però també d’alguns professionals vinculats a altres camps del turisme.

IMATGE

Deixa un comentari